i Consell de l’Escola Nova Unificada | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Consell de l’Escola Nova Unificada

Sigla del CENU
Portada de la primera publicació del Consell del’Escola Nova Unificada
© Fototeca.cat
ensenyament enseny i història hist
Institució creada per decret de 27 de juliol de 1936 a Barcelona amb la finalitat d’iniciar una escola nova, única, gratuïta, laica, amb coeducació i en llengua catalana, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana.

Es proposava de coordinar els serveis d’ensenyament de l’estat, de l’ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Era dirigit per quatre representants de la UGT (Federació de Treballadors de l’Ensenyament), quatre de la CNT (Sindicat de Professions Liberals), un de l’Escola Normal de la Generalitat, un de la Universitat Autònoma, un de la Universitat Industrial i un de Belles Arts. El comitè executiu era format per Joan Puig i Elias, Francesc Albert, Joan Hervàs i Miquel Escorihuela. En 1936-37 elaborà el Pla General d’Ensenyament basat en l’ensenyament permanent en grups i en una distribució segons les capacitats i els interessos. Preveia, a més, que cada escola fos adscrita a una col·lectivitat de producció. En 1936-37 les reformes en edificis expropiats possibilitaren l’escolarització de 50 000 nens. El 1937 foren matriculats 111 000 infants, dels quals 21 000 no pogueren ésser escolaritzats, bé que el CENU encarregà al Sindicat d’Arquitectes de Catalunya un projecte de 30 nous grups escolars. La mobilització progressiva dels mestres en 1937-38, però, representà un obstacle decisiu per a la nova pedagogia. Fou dissolt pel febrer del 1939.

Col·laboració: 
MaRi / FRR
Llegir més...