Consell d’Espanya

Consell Suprem d’Espanya

Òrgan de govern creat per l’emperador Carles VI, després de la caiguda de Barcelona en poder borbònic el 1714, a Viena, com a continuador dels consells d’Aragó, d’Itàlia, de Castella, d’Estat i de Guerra.

Posat sota el secretari d’estat Ramon de Vilana-Perles i presidit per l’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja (el qual, mort el 1724, fou succeït pel comte de Montesanto). El conseller d’estat Juan Francisco Pacheco, duc d’Uceda, en fou tresorer general i tenia consellers de capa i espasa i regents o consellers lletrats catalans, sards, aragonesos, napolitans, milanesos i castellans. Disposava de les secretaries d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre, a més de la tresoreria i receptoria (entre els departaments de la qual hi havia la comptadoria principal de Catalunya). En els diversos oficis de les secretaries abundaven els catalans emigrats, particularment els membres de la família Vilana-Perles. Havent renunciat l’emperador per la pau de Viena (1725) a la monarquia espanyola, el 1729 l’organisme fou convertit, de moment amb el mateix personal, en el Consell d’Itàlia .