i Consell d’Índies | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Consell d’Índies

història hist
Òrgan suprem de govern de les colònies de la corona espanyola.

El seu origen fou un simple comitè del Consell de Castella (1519), però ja el 1524 fou creat el Consell Reial i Suprem de les Índies. Per a les Índies actuava alhora com a tribunal suprem d’apel·lació, com a consell assessor de la corona i com a organisme directiu dels afers colonials. Durant el regnat de Felip II es componia d’un president, set o nou consellers, un fiscal, un secretari, tres relators, quatre comptadors, un receptor, dos escrivans de cambra, un algutzir de cort, un cronista major, un cosmògraf major i uns quants funcionaris menors; l’emperador Carles creà, el 1528, el càrrec de gran canceller d’Índies. Les primeres ordenances del consell foren les Leyes Nuevas de 1542-43 . El 1571 foren aprovades unes noves Ordenanzas del Consejo , que el 1636 Felip IV féu modificar. Dependents del consell, la Junta de Guerra d’Índies, creada el 1597, tenia cura de la defensa de les colònies, i la Cambra d’Índies, creada el 1600, proveïa els càrrecs públics i eclesiàstics. Durant el s XVIII fou dividit en dues sales (una de govern i una de justícia) i restà sota el control de la Secretaria d’Índies, fet que en minvà molt l’autoritat i la importància. Les corts de Cadis (1812) el suprimiren definitivament. Malgrat la burocratització i la lentitud, fou un òrgan eficient i objectiu, dotat d’un fort esperit jurídic i d’una gran continuïtat en els principis colonitzadors.

Col·laboració: 
JMS
Llegir més...