i Constança de Sicília | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Constança de Sicília

Segell de Constança de Sicília
© Fototeca.cat
història hist
Reina de Catalunya-Aragó (1276-1302) i de Sicília (1282-1302).
Sicília, 1247 — Barcelona, 1302

Filla de Manfred, rei de Sicília, el 1262 es casà amb l’infant Pere, després (1276) rei de Catalunya-Aragó. La lluita dels sicilians contra la dominació de l’illa per Carles d’Anjou facilità la intervenció armada de Pere II a Sicília (1282), cridat per aquells com a marit de Constança, hereva del regne; el 1283 Pere II i Constança foren coronats, a Palerm, reis de Sicília. Des d’aleshores, la reina residí a l’illa i participà en el govern del regne al costat dels seus fills Jaume i Frederic, coronats reis de Sicília el 1286 i el 1296, respectivament. Vídua des del 1285, vestí l’hàbit de clarissa després de la mort del seu fill primogènit Alfons III de Catalunya-Aragó (1291). El 1297 es traslladà definitivament a Catalunya. Filles d’ella foren Violant, que es casà amb Robert de Nàpols com a signe de reconciliació, i Elisabet, que es casà amb Dionís de Portugal i fou canonitzada per l’Església Catòlica. Intentà en va d’evitar la lluita entre els seus fills Jaume i Frederic. La seva fama es mantingué després de la seva mort. Arnau de Vilanova afirmà que havia influït en somnis damunt la política del seu fill Frederic, Ramon Muntaner l’elogià, i Dant la recordà, al Purgatori, com "la Buona Costanza”.

Col·laboració: 
EDG
Llegir més...