Fou adoptat per Maximià (es casà amb la seva filla Teodora després de repudiar Helena, de la qual havia tingut el futur Constantí I) i elevat a la dignitat de cèsar (293), càrrec que compartí amb Galeri. Governà les Gàl·lies i Britània, on sufocà una revolta (296). Derrotà després francs i alamans. En abdicar Dioclecià i Maximià, fou proclamat emperador ensems amb Galeri (305). Fou tolerant amb els cristians. Morí mentre dirigia una campanya contra els pictes.