Fill segon del tsar Pau I i germà d’Alexandre I i Nicolau I. Participà en les guerres contra Napoleó i després fou nomenat comandant en cap del regne de Polònia (1816), en poder de Rússia. Casat amb una aristòcrata polonesa, renuncià (1823) els seus drets a la corona russa. Tot i ésser aliè al complot constitucionalista dels decabristes russos de l’any 1826, les relacions amb Nicolau I foren sovint tibants per la participació d’alguns oficials polonesos en el complot i per la reiterada defensa que feia Constantí de l’autonomia polonesa. Amb tot, no aconseguí d’atreure's l’opinió polonesa, i quan la nova onada revolucionària del 1830 arribà a Varsòvia, fou impotent per a controlar la situació.