Atribuïda a Aristòtil, a un deixeble seu o, erròniament, a Xenofont, consta de dues parts: una, històrica, que comprèn la relació de la constitució original i de les onze reformes subsegüents; i una altra que descriu l’estat de les institucions en ésser referides; d’aquesta part cal destacar els capítols dedicats a les funcions del consell, dels arconts i dels tribunals de justícia. Fou vigent fins al s VII dC, però no en fou trobada cap còpia —fragments— fins cap al 1880.