Marquès de Lozoya. Fou catedràtic d’història de l’art a les universitats de València, Madrid i Navarra, director general de Belles Arts (1939-1951), director de l’Academia Española de Belles Artes a Roma (1952-1957) i president de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1972-78). Intervingué en política ja en temps de la Segona República. D’entre la seva producció sobresurt una Historia del arte hispánico en cinc volums (1931-1942), i una Historia de España (1969-70). Escriví, a més, poesia, novel·la i episodis d’història novel·lada.