i Juan Contreras y San Román | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Juan Contreras y San Román

història militar hist mil, ciències polítiques polít i història hist
Militar i polític.
Pisa, 1807 — ?, 1881

Liberal, fou allunyat de l’exèrcit el 1823. El 1841 es proclamà esparterista. Posteriorment, s’uní a Joan Prim i intervingué en el fracassat alçament del juny del 1866 a Madrid. Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels “intransigents” dins el partit republicà federal. Formà part del Directori Nacional d’aquest (abril-octubre del 1872) i dirigí l’alçament intransigent del novembre del 1872. Proclamada la Primera República, fou capità general de Catalunya (febrer-març del 1873), i es posà, com a general en cap, al davant del moviment cantonalista de Cartagena (14 de juliol). Quan aquest fou vençut, el més de gener del 1874, se n'anà a Orà.

Llegir més...