prova de Coombs

f

Prova basada en la capacitat dels anticossos, preparats en animals i adreçats contra les proteïnes del sèrum humà (fonamentalment immunoglobulines i complement), d’aglutinar els eritròcits.

Quan aquestes proteïnes sèriques es troben unides a la superfície dels eritròcits, el test és anomenat prova de Coombs directa, i té un interès especial en la diagnosi de les anèmies hemolítiques autoimmunes. La prova és també útil per a comprovar si en el sèrum del pacient hi ha anticossos contra eritròcits d’altres persones; en aquest cas el test és dut a terme posant en contacte aquests eritròcits amb el sèrum del pacient (prova de Coombs indirecta); és d’un gran interès per a evitar hemòlisis en casos de transfusions de sang.