David G Cooper

(Ciutat del Cap, 1931 — París, 1986)

Psiquiatre britànic.

Graduat en medicina a la Ciutat del Cap (1955), es traslladà a Londres on es diplomà en medicina psicològica. Del 1962 al 1966 formà una comunitat terapèutica per a esquizofrènics —Pavelló 21— en un hospital del nord-oest de Londres, on no hi havia cap mena de restriccions ni d’imposicions. Cooper, a qui hom deu la creació del terme antipsiquiatria, aporta a aquesta una dimensió política i fins i tot revolucionària que transcendeix dels problemes de la malaltia mental i fa una crítica radical de la societat burgesa. El 1965, fundà amb R.D. Laing i A. Esterson la Philadelphia Association, que agrupà diverses comunitats terapèutiques, la més famosa de les quals fou Kingsley Hall. Hom ha cregut veure en Cooper influències existencialistes i freudianomarxistes. Les seves obres més importants són: Reason and Violence (‘Raó i violència’, 1964), amb R.D. Laing, Psychiatry and Antipsychiatry (1967), The Death of the Family (‘La mort de la família’, 1971) i The Grammar of Living (‘La gramàtica de la vida’, 1974), entre d’altres.