i Copenhaguen | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Copenhaguen

Nom danès deKøbenhavn (da), Exònim anglès deCopenhagen (es), Exònim castellà deCopenhage (en)
Ciutat
Dinamarca
Nom danès deKøbenhavn (da), Exònim anglès deCopenhagen (es), Exònim castellà deCopenhage (en)
El palau d’Amalienborg, edifici rococó a la ciutat de Copenhaguen
© B. Llebaria
Capital de l’estat de Dinamarca, vora l’Øresund i estesa entre les illes Sjælland i Amager.
Població: 
1.199.224 h
[2011]
Extensió: 
88 km2

Copenhaguen té l’estatus d'amt independent i fa les funcions de capital de l'amt de Copenhaguen. L’engrandiment de la ciutat ha absorbit els municipis propers. Els darrers anys disminueix la població en el nucli de la ciutat i augmenta l’àrea metropolitana (522 km2). El nucli antic és al voltant del castell construït pel bisbe Absalon a l’illa de Slotsholm, on hi ha el palau de Christiansborg, la Borsa (edifici barroc de 1620-40) i la Biblioteca Nacional. El centre dels afers és entre la mar i els llacs de Saukt Sörgens Peblinge i Sortedams, amb àrees molt poblades que s’estenen des del parc de Tívoli a la ciutadella de Frederikshavn, vorejats a l’est per parcs. Cap a l’oest el pla és quadriculat, creuat per amples avingudes. Uns altres edificis importants són l’església del Sant Esperit (segle XIV), el palau de Rosenborg, l’església de la Trinitat (segle XVII), la de Santa Maria (segle XIX), amb escultures de Thorwaldsen, i la catedral (1921). Els principals museus són el d’antiguitats nòrdiques, el d’etnografia i el Thorwaldsen. Port del comerç danès, seu de les principals companyies navals, és el pont entre l’Europa central i Escandinàvia. Nucli industrial (indústries tèxtils, metal·lúrgiques, navals, electròniques, farineres, refineries d’oli, cerveseres —Carlsberg— i porcellanes), hi destaca, però, l’activitat terciària. Malgrat això, la ciutat no ha perdut el seu característic aspecte net i acurat, que li dóna una altra font de recursos: el turisme. Port i aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: Universitat de Copenhaguen, fundada el 1479; Universitat de Veterinària i Agricultura, el 1856; Universitat Politècnica de Dinamarca, el 1829 i Acadèmia d’Enginyeria de Dinamarca, el 1957.

Originàriament petit nucli de pescadors, Copenhaguen deu la seva existència al bisbe de Roskilde, Absalon, el qual la fortificà l’any 1167. Per la seva situació a l’entrada de la Bàltica, tingué al llarg de l’edat mitjana un important paper com a centre comercial. Estatuïda ciutat el 1254, esdevingué posteriorment (1443) residència de la cort, capital de Dinamarca i seu d’una universitat fundada per Cristià I d’Oldenburg. Durant els segles XIII-XVI hagué de fer cara a diversos atacs de la lliga hanseàtica, però després de vèncer Lübeck (1536) aconseguí de monopolitzar el tràfic del Sund i de desenvolupar-se, a l’igual de Lisboa i Anvers, com a centre de distribució de les espècies. El 1536 esdevingué seu d’una dieta que aprovà l’adhesió a la Reforma i acceptà l’autoritat religiosa del sobirà. A causa de la rivalitat entre Dinamarca i Suècia per la possessió de la Bàltica, fou assetjada pels suecs en el transcurs de les dues guerres del nord (1658-1659 i 1700). Posteriorment, la seva flota fou bombardejada pels britànics: el 1801 per Nelson i Parker amb la finalitat de posar terme a la Lliga dels Neutrals, i el 1807 per Gambier per impedir que s’unís a Napoleó. Copenhaguen, però, aconseguí de superar aquests contratemps, i a mitjan segle XIX esdevingué un important nucli industrial gràcies a la barator de matèries primeres, que hom transformava en productes manufacturats (maquinària, vaixells, peces d’artesania i productes químics i tèxtils) i el 1938 arribà a convertir-se en el cinquè port més important d’Europa. Durant la Segona Guerra Mundial hagué de suportar l’ocupació nazi del 1940 al 1945.

Col·laboració: 
MCH / JCM / MCaP
Llegir més...