Sàtira contra una vídua que s’havia burlat de l’amor de l’autor —ja madur—, és, en general, una diatriba amarga i ressentida contra les dones. Representa la transició de l’obra boccacciana de creació a la d’erudició. L’obra fou l’inici d’una llarga tradició de literatura misògina i serví de base a d’altres obres, com El Corbacho (1438) de l’arxipreste de Talavera, Alfonso Martínez de Toledo. Coneguda des de molt aviat en la literatura catalana —el 1397 ja fou traduïda al català pel mercader barceloní Narcís Franc, bé que no fou publicada fins més tard (1498)—, influí en obres de caràcter misogin, com l''Espill de Jaume Roig, escrit el 1456. Abans, ja Bernat Metge n'havia agafat passatges sencers per al primer diàleg de Lo Somni (després del 1396) i, sobretot, per al tercer, quan Tirèsies ataca les dones.