i tractat de Corbeil | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

tractat de Corbeil

història hist
Acord signat a Corbeil (Illa de França) entre els representants de Lluís IX de França i els de Jaume I de Catalunya-Aragó.

Aquest es decidí a pactar-hi davant la pressió de França sobre els territoris occitans i àdhuc catalans, i a causa de la situació desfavorable per a Catalunya creada per la mort de Ramon Berenguer V de Provença (1245), pel casament de la seva filla, Beatriu de Provença, amb Carles d’Anjou, germà de Lluís IX, i per la mort de Ramon VII de Tolosa (1249). Com a procuradors catalans Jaume I nomenà Arnau, bisbe de Barcelona, Guillem, prior de Cornellà, i el lloctinent de Montpeller, Guillem de Rocafull, els quals anaren a Corbeil, on l’11 de maig de 1258 foren signats dos pactes: un de relatiu al casament de la infanta Elisabet, filla de Jaume I, amb Felip, l’hereu de Lluís IX, i l’altre pel qual el rei francès renunciava tots els drets que teòricament pogués tenir, com a descendent de Carlemany, sobre els comtats catalans. D’altra banda, Jaume I renunciava un territori català efectiu: el de la Fenolleda i el Perapertusès, amb la cessió dels castells fronterers de Puigllorenç, Fenollet, Castellfisel, Perapertusa i Querbús, fet pel qual la frontera dels territoris catalans retrocedí en aquesta zona fins als límits del Conflent. Renuncià, a més, els seus drets sobre els comtats de Tolosa i de Sant Gèli, el Carcí, el vescomtat de Narbona i l’Albigès, territoris dependents dels comtes de Tolosa i infeudats (1213) per Ramon VI de Tolosa a Pere I de Catalunya-Aragó durant la lluita contra els croats de Simó de Montfort. També renuncià els seus drets sobre el Carcassès, el Rasès, el Bederrès, el Lauraguès, el Termenès i el Menerbès, que havien estat cedits en feu (1179) a Roger III, vescomte de Besiers, per Alfons I de Catalunya-Aragó, els drets sobre Nimes i Agde, provinents del vassallatge reconegut per Bernat Ató IV a Ramon Berenguer III, comte de Barcelona (1112), i també els que procedien del matrimoni d’aquest amb Dolça de Provença, sobre Millau, el Gavaldà, i, parcialment, sobre el Roergue. Només restaven, doncs, al Llenguadoc, en poder de Jaume I, dellà les Corberes, la senyoria de Montpeller, el vescomtat de Carladès i la baronia d’Omeladès. Un cop signat el tractat, fou ratificat per Jaume I a Barcelona, pel 16 del juliol següent, ometent, però, la renúncia dels seus drets sobre el comtat de Foix, tot i que aquest territori era esmentat en l’encapçalament. L’endemà atorgà, a més, la renúncia dels seus drets sobre Provença a favor de Margarida, filla del difunt Ramon Berenguer V de Provença i muller del rei francès. Aquest tractat cloïa definitivament la política ultrapirinenca dels primers comtes barcelonins tendent a crear un estat de terres catalanooccitanes. Malgrat el tractat de Corbeil, Lluís IX continuà pressionant sobre les fronteres catalanes, i el 1272 Jaume I hagué de reforçar militarment el Sabartès, amenaçat per França.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...