i Corbera d’Ebre | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Corbera d’Ebre

SinònimCorbera de Terra Alta
SinònimCorbera de Terra Alta
Carrer Major de Corbera d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi de Terra Alta, a la zona de contacte entre la depressió morfològica de l’Ebre i els contraforts N de la serra de Cavalls, a la vall alta del riu Sec.
Població: 
1.174 h
[2009]
Extensió: 
53 km2

Situació i presentació

El municipi de Corbera d’Ebre es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte ja amb la Ribera d’Ebre. Limita a l’ E i el SE amb Móra d’Ebre i Benissanet respectivament, municipis tots dos de la Ribera d’Ebre; al S i el SW amb les terres de Gandesa; al NW amb Vilalaba dels Arcs; al N amb la Fatarella, i al NE amb el sector de les Camposines (la Fatarella).

Les màximes altituds del terme es troben als contraforts septentrionals de les serres de Cavalls i de la Vall de la Torre (565 m) situades al S del municipi, i als meridionals de les muntanyes de la Fatarella (545 m), al sector N. La vall del riu és prop els 300 m i la plana que s’estén al NW de la vila, ondulada per petits turons, és per damunt dels 400 m. Els materials que formen el terme es constituïren durant el Mesozoic i el Cenozoic i es localitzen a la zona de contacte de les terres de Móra d’Ebre i Benissanet, al SE del municipi, tot just on prenen relleu les serres abans esmentades. Encavalcats sobre aquests materials, i dominant la resta de les formacions, hom pot trobar aquells que es constituïren en l’època oligocènica del període terciari, encara que a tocar de les terres de Vilalaba dels Arcs hi ha una franja de materials formats durant l’era miozènica del Terciari.

En forma l’eix hidrogràfic, travessant el terme en direcció W-E, la vall del Riu Sec, el qual neix a Gandesa —on porta el nom de barranc de la Font de l’Aubà—, i vessa a l’Ebre aigua avall de Móra. Respecte a la vegetació, les terres de Corbera d’Ebre es troben dins el domini potencial de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale).

Travessa el nucli seguint l’eix del Riu Sec la carretera N-420 de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) a Gandesa i Calaceit. De la vila surt una carretera local que mena a Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. Ressegueix el límit municipal de tramuntana una carretera provinent d’Ascó que mena a Gandesa per la Fatarella.

El terme comprèn la vila i cap administratiu de Corbera d’Ebre, únic nucli de població. El nom actual de la vila es manté des del 1936, ja que durant els anys de la República era anomenada Corbera de Terra Alta. Les partides més importants del terme són la Vall de Canelles, l’Aubatar, els Rossecs, els Finestrets, els Gironesos, els Quarts i els Plans.

La població i l'economia

Les primeres dades de població (corberencs) es remunten al 1358, quan Corbera tenia 113 focs i era la quarta població de la comarca. La repoblació del territori probablement s’inicià cap a l’any 1185, perquè, tot i que no es conegui la carta de poblament de Corbera, en les poblacions veïnes s’atorgà a la fi del segle XII o el començament del segle XIII. Al final del segle XIV la població havia baixat a 80 focs, xifra que es mantenia a mitjan segle XVI. La vila inicià el segle XVIII amb una població de 323 h i, seguint la tendència general de prosperitat del país, un segle després aquesta s’havia triplicat i el 1830 ja tenia 970 h. El primer cens modern de població (1857) enregistrà un total de 1 914 h, i tot just iniciat el segle XX, la població assolí la màxima dada demogràfica, amb 2 256 h. Si bé el 1936 la vila tenia una població de 1 901 h, la incidència de la guerra civil provocà un accelerat descens que portà als 1 406 h del 1940. La primera dècada de la postguerra facilità una certa recuperació, però des d’aleshores la davallada fou sistemàtica: l’any 1970 s’enregistraren 1 269 h, 1 223 el 1981 i continuà disminuïnt les dècades posteriors, amb 1 122 h el 1991 i 1 057 l’any 2001. L’any 2005, però, Corbera d’Ebre manifestava un creixement demogràfic positiu: 1 117 h el 2005.

Pel que fa l’economia del terme, en el cens del 1860 apareixen cinc molins fariners (de Ferriol, de la Caixa, de la Vila, de Més Amunt i de Valentí) i tres molins d’oli (del Comú, de Pinyol i de Poldo), a més d’una teuleria i dos hostals, el del Fanfarró i el del Guix.

Modernament, la base econòmica del terme és l’agricultura. Gairebé la totalitat de les terres de conreu són de secà i dedicades al cultiu de la vinya, les oliveres, els ametllers i algun avellaner. Els cereals són poc significatius, tot i que destaca el conreu de l’ordi. El regadiu no té massa incidència dins la totalitat dels conreus. Els presseguers i els cirerers són els fruiters més extesos al terme.

Pel que fa a la ramaderia, és relativament poc important, encara que hi ha un predomini de la cria de conills, de bestiar porcí, i, tot i que amb menys incidència, de bestiar oví.

L’activitat industrial depèn directament del sector agrícola. D’ací que la Cooperativa Agrícola Corbera d’Ebre s’encarregui de la recollida dels productes (raïm, olives i ametlles), l’elaboració, la producció i la comercialització. D’altra banda, la proximitat de Gandesa té una forta incidència, ja que atreu un important nombre de població que es desplaça al cap comarcal per a treballar. La vila de Corbera celebra mercat setmanal el dimecres i el dissabte.

La vila de Corbera d'Ebre

La vila de Corbera d’Ebre es troba a 337 m d’altitud, al sector més meridional del terme, a l’esquerra del Riu Sec, al peu del tossal on s’alcen les restes de l’antiga població, que s’agrupava entorn l’església parroquial de Sant Pere; aquest és un gran edifici barroc amb una interessant portalada i un campanar de torre, de base quadrangular i de tres cossos, molt malmesa, com tota la caseria, en la darrera guerra, durant la batalla de l’Ebre. L’any 1992 el nucli antic de la vila de Corbera fou declarat Lloc d’Interès Històric. D’aquest nucli antic destaca l’anomenat Abecedari de la Llibertat que aplega en diferents indrets d’aquest sector del nucli antic les 28 lletres de l’abecedari, convertides en diferents obres plàstiques. Aquesta s’ha dut a terme per diferents artistes amb una intencionalitat molt clara: la simbolització de la fraternitat. Modernament, a iniciativa de Pere Sanz, hom ha inaugurat el Museu de la Trinxera, amb material bèl·lic de la guerra del 1936.

D’altres fites artístiques són el Monument a les Brigades Internacionals, inaugurat l’any 2000, obra de l’artista José Luis Terraza, i l’estàtua de la plaça de l’Ajuntament dedicada al doctor Jaume Ferran (1851-1929), fill il·lustre de la vila.

Al NE de la vila hi ha la capella del Calvari, en una elevació. És un edifici ampli, amb cimbori, voltat de xiprers. Té també una arrelada devoció popular l’ermita de Santa Madrona, en una vall al sector SE del terme, al peu de la serra de Cavalls, la qual forma un conjunt de capella i habitatge; és un edifici senzill amb un portal adovellat i un petit campanar d’espadanya, al costat d’una font d’aigua.

La vida cultural i festiva és representada per diferents entitats i associacions encarregades de mantenir vives les tradicions populars. Durant el mes de març es fa un aplec a l’ermita de Santa Madrona, el diumenge més proper al dia 15, dia en què es fa un dinar de germanor. El Divendres Sant s’organitza un viacrucis al Mont del Calvari i el Dilluns de Pasqua es fa un aplec a l’ermita de Santa Madrona. A l’abril es fa una paella popular el dia de la festivitat de Sant Marc, i el dia de Sant Joan hom encén la foguera amb la flama del Canigó. Al juliol, el dia de Sant Cristòfol, són típiques la benedicció dels vehicles i la processó de cotxes i tractors. Hom pot gaudir a l’agost de la festa major en honor a la Mare de Déu, el dia 15.

La història

L’origen del lloc es troba en un castell o fortalesa d’origen ibèric o protohistòric, el castrum de Corbera d’Ebre, i apareix per primera vegada esmentat en un document escrit el 1153, citat en la carta de donació del castell de Miravet per Ramon Berenguer IV als templers, que hi establiren la important comanda de Miravet, de la qual també formaven part Gandesa, Algars, Batea, el Pinell i Rasquera. La repoblació de la comarca fou una mica més tardana, aproximadament el 1185. L’any 1317 la jurisdicció de Corbera d’Ebre passà, com la resta de la batllia de Miravet, de mans dels templers a la dels hospitalers, coneguda des d’aleshores per castellania d’Amposta, però des del segle XIII tingué béns a Corbera d’Ebre i, segons Morera, drets senyorials sobre Corbera d’Ebre, la família Martell, descendent del famós Pere Martell que acompanyà Jaume I en la conquesta de Mallorca. Els Martell crearen la notaria de Corbera d’Ebre, que encara al segle XIX regia un descendent seu, Antoni Martorell. Segons Miret i Sans els hospitalers crearen al segle XVIII la comanda del Pinell i Corbera d’Ebre.

La vila havia viscut enfrontaments bèl·lics ja en la guerra contra Joan II, quan l’arquebisbe de Tarragona Pero de Urrea reduí “per combat i amb força d’armes”, segons Zurita, els llocs d’Ascó, Vilalba, Batea, Corbera d’Ebre i la Fatarella (1463), partidaris de la Generalitat de Catalunya. També compartí amb la resta de la comarca els trasbalsos de la guerra dels Segadors. Durant la guerra de Successió les tropes franco-castellanes ocuparen la vila, segons consta en l’arxiu parroquial de Vilalba, el dia 6 de febrer de 1707, ocupació que fou definitiva. Durant la primera guerra Carlina la població fou carlina. Però fou la guerra civil de 1936-39 la que portà a Corbera d’Ebre el pitjor desastre de la seva història. En la duríssima batalla de l’Ebre, la vila restà a l’avançada del front republicà establert el mes d’agost del 1938 als afores de la Pobla de Massaluca, Vilalba i Gandesa. El front fou trencat per Corbera d’Ebre el 3 de setembre i la vila fou pràcticament destruïda i posteriorment abandonada.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...