Amb precedents medievals d’un culte a la ferida del costat de Crist, la devoció al cor de Jesús es desenvolupà ja al s. XIII, en les visions de les santes Matilde i Gertrudis. Cartoixans, jesuïtes i les religioses de la Visitació intentaren d’estendre aquesta devoció, que rebé l’impuls definitiu a partir de les visions (1673-75) de santa Marguerite-Marie d’Alacoque i de la primera elaboració teològica que en féu Jean Eudes. Climent XIII (1765) n'aprovà facultativament el culte, estès després a tota l’Església Catòlica per Pius IX (1856), el divendres després de l’octava de Corpus. Entre les pràctiques piadoses d’aquesta devoció cal destacar els anomenats nou primers divendres de mes. A la província eclesiàstica Tarraconense, aquest culte fou promogut pels sínodes dels s. XVIII i XIX. Josep Torras i Bages n'impulsà i en divulgà la pietat, especialment a través de la publicació del Mes del Sagrat Cor de Jesús (1880) i de les seves Pastorals. Són diversos els instituts i congregacions de religiosos i religioses que porten el nom del Cor de Jesús. Cal destacar-ne la Societat de Religioses del Sagrat Cor, fundada a Amiens el 1800 per santa Madeleine-Sophie Barat (1779-1865), aprovada per Lleó XII (1826) i dedicada a l’ensenyament. Als Països Catalans sobresurten les serves del Cor de Jesús, fundades per Joan Collell i Cuatrecases a Vic (1881), els missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, fundats per Joaquim Rosselló i Farràs a Sant Honorat, Mallorca (1890), i les missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, fundades per Sebastiana Lledó i Sala a Campos, Mallorca (1891).