Per ajudar el califa cordobès Muḥammad ibn Hišām, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymān ibn al-Ḥakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut. L’exèrcit català triomfà en la batalla d’Akabat al-Bakr, fou vençut prop del Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà. El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues: uns 3 000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d’Urgell, dit el de Còrdova. Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans “any dels francs”, o sia, dels catalans. Fou, en part, una represàlia pel saqueig de Barcelona per Almansor (986), només 25 anys abans, i una prova de la recuperació política i militar dels comtats catalans. Encara el 1017 hi hagué una nova expedició catalana contra el califat cordovès.