Fadrí de l’impressor Humbert Gotard, en morir aquest (1589) es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25000 lliures. El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte duc d’Olivares. D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica. Esdevingué l’impressor més important de Barcelona. Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu. Imprimí obres de tema històric, català, modernes (de Francesc Diago, 1599-1605; d’Onofre Manescal, 1602; d’Esteve Barelles, 1600; de Francesc Martí i Viladamor, 1644), reedicions de texts, com la Crònica de Bernat Desclot (1616) o el Llibre del consolat de mar (1592, 1645), i les obres més famoses dels escriptors castellans de l’època (el Buscón de Quevedo, 1626, el mateix any que l’edició prínceps de Saragossa; la Diana de Montemõr, 1614; l'Araucana d’Ercilla o altres de Lope de Vega), i també obres oficials de la universitat o de l’Església. En morir, la impremta fou continuada pel seu fill Francesc Sebastià de Cormellas fins el 1664, que l’heretà el net, Francesc de Cormellas i Ginefreda, la firma del qual apareix a les edicions a partir del 1688. La casa perdurà encara fins el 1700. La impremta Cormellas potser és la que Cervantes descriví en fer-la visitar pel Quixot.