i Cornellà de Conflent | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cornellà de Conflent

Nom oficial francès del municipi deCorneilla-de-Conflent
Municipi del Conflent, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que davalla del Canigó i és tributària, per la dreta, de la Tet, límit septentrional del terme (el qual arriba fins al peu de les muralles de Vilafranca de Conflent).
Població: 
471 h
[2009]
Extensió: 
11 km2

És drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç. Els conreus (83 ha de prats i arbres fruiters, especialment pomeres) són al fons d’aquestes valls; la resta és ocupada per matollar i per alguns rodals de bosc. La ramaderia hi és quasi inexistent. Hi ha un jaciment de talc. El poble (336 h agl i 61 h diss [1982]; 534 m alt) és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó. D’origen romà, a l’alta edat mitjana esdevingué residència dels comtes de Cerdanya, a partir de Guifré II, que hi posseïa una important propietat. El castell o palau dels comtes és esmentat des del s XI; l’església parroquial de Santa Maria, esmentada el 1018, el 1097 esdevingué una canònica augustiniana ( monestir de Cornellà de Conflent), després del trasllat de la capital comtal del Conflent a la nova població de Vilafranca de Conflent (1088-90) pel comte Guillem Ramon. S'hi conserven diverses cases antigues, entre les quals una, notable, del Renaixement. El municipi comprèn a més, el lloc de Molleres i les antigues esglésies de Sant Climent de la Serra o de Sagamà, molt arruïnada, i les restes de la de Sant Jaume de Camarola. Al NE hi ha les coves prehistòriques d’Embullà.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...