Situació i presentació
El terme limita al N amb el de Fontcoberta, al NE amb Vilademuls, amb el qual fa de límit, en part, la riera de la Farga, i al S amb els de Palol de Revardit i Sant Julià de Ramis (Gironès). Al SW limita amb Camós i a l’W amb Porqueres i Banyoles.
El sector de Sant Andreu del Terri, antic municipi que fou agregat a Cornellà el 1976, és drenat pel Terri i per diverses rieres, de les quals destaca la riera de Marimanya, afluent del Terri per la dreta. El terreny és accidentat en el tros de la serra que separa el Terri i la riera de la Farga i al sector de la vall baixa del Terri, sense haver-hi, però, grans altures. La part boscosa és poblada de pins i alzines, juntament amb matollars i brolla.
El terme comprèn els pobles de Cornellà del Terri, cap de municipi, Borgonyà, Corts, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri, Sant Andreu del Terri i Sords, els llogarets de Palol de Farga, Pont-xetmar i Prades del Terri, i diversos veïnats, entre els que destaquen els de la Bastida, Bruguera i Ermedàs. Travessen el terme la carretera C-66 i varies carreteres locals (la que uneix Medinyà amb Banyoles i la que recorre el N i NW del terme i passa per Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos).
La població i l’economia
Pel que fa a l’evolució de la població (cornellencs), Cornellà és un dels pobles de la comarca amb una trajectòria més irregular. Si bé vers l’any 1380 comptava 13 focs (10 d’Església i 3 de reials), el 1553 el total del municipi assolia els 90 focs, que es repartien de la manera següent: Cornellà 18 focs, Borgonyà 9, Corts 21, Sords 17, Pujals dels Cavallers 12 i Pujals dels Pagesos 13, dades que evidenciaven un creixement bastant homogeni. Mentre el 1718 només té 353 h, l’any 1787 ateny la xifra de 1.060 h. El 1860 tenia 1.626 h i el 1900 havia davallat a 1.257 h. A partir d’aquesta data, i llevat de la revifalla del 1930, la població va minvant fins l’any 1970, en que s’arriba als 1.308 h. Posteriorment, i ja amb la població de l’antic municipi de Sant Andreu del Terri, s’inicià una certa recuperació, mantinguda en els darrers anys, fins a assolir 1.800 h el 1991 i 1.870 el 2001. L’any 2005 s’arribà a 2.017 h.
En el fogatjament de 1365-1370 la parròquia de Sant Andreu del Terri comptava deu focs, entre els d’Església i els de cavallers. En el fogatjament de l’any 1553 comptava 35 focs, 18 de Sant Andreu i 17 de Santa Llogaia, dels quals 3 eren de capellans i la resta laics. Al llarg del segle XVIII els 239 h del 1718 passaren a convertir-se en 322 el 1787; aquesta puja es va mantenir, llevat del cens del 1900, fins l’any 1930, quan arribà als 529 h. A partir d’aquesta data comença una davallada que es fa present en el cens del 1960, amb 479 h i del 1970, quan només en comptava 339.
Al municipi predominen els conreus de secà, principalment cereals (ordi, blat, melca i cibada), farratges verds i alfals. Altres conreus més minoritaris són el gira-sol i els alls, de molta tradició al terme. Predominen les explotacions de porcí i aviram, a més del bestiar boví, oví i els conills. L’indústria es el sector més dinàmic del terme, amb profussió d’empreses alimentàries, d’entre les que destaca la fàbrica de xocolata Torras, i del sector metal·lúrgic. Gran part d’aquestes empreses s’ubiquen al polígon industrial de Pont-xetmar, en continua expansió i situat vora la carretera C-66. Tenen força anomenada la fira de l’All, celebrada a l’octubre i la fira-mostra de Productes Artesanals, que coincideix amb la festa major. El juliol de l’any 2001 es celebrà la primera edició de FiT Cornellà, la Fira Tecnològica del Pla de l’Estany, dedicada a les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Diverses cases de pagès s’han acondicionat per satisfer les demandes del creixent turisme rural.
El poble de Cornellà del Terri
Morfologia urbana
El poble de Cornellà del Terri (96 m i 886 h el 2006), situat a la riba dreta del Terri, deu probablement el seu nom al propietari d’una antiga vil·la romana. Cornellà i la seva parròquia de Sant Pere consten documentalment l’any 986, quan els executors testamentaris del levita Odó —que fou fet presoner a Barcelona quan la ciutat fou presa per Almansor, juntament amb el seu germà Ganajou, vescomte de Girona—, feren donació a la seu de Girona dels béns que posseïa a la parròquia de Sant Pere de Cornellà. El 1076 l’església va ser donada a la seu i a la canongia gironines per testament del bisbe de Carcassona Bernat Bernat, dit Bernat (I) de Rocafort. L’edifici actual conserva alguns murs de l’església dels segles X i XI, malgrat que va ser refeta al segle XVIII. El 1363, a part l’altar major dedicat a sant Pere, hi havia els de Sant Genís, Santa Maria i Sant Miquel.
El castell de Cornellà, esmentat des de mitjan segle XI, el 1133 va ser donat en feu pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, a Guillem de Cornellà. Els Cornellà, des de mitjan segle XI, estigueren emparentats amb els Mata, que posseïen béns a Cornellà. Posteriorment van succeir-se en la senyoria del castell les famílies Creixell de Pontós, Xetmar de Medinyà i Sales de Llierca. El rei Pere el Cerimoniós va incorporar a la corona el castell de Cornellà el 1367 i facultà la universitat del lloc per emparar-se’n. L’any 1371, per manament del mateix rei, va ser fundat en terrenys de l’antic castell un hospital de pobres, que es conserva encara, parcialment, en un edifici conegut per Cal Sabater, a l’extrem oriental de la plaça. Es conserva també la capella del castell dedicada a sant Antoni. És un edifici romànic d’una sola nau, amb un absis semicircular.Respecte a les restes arqueològiques identificades a Cornellà, cal mencionar, les restes d’un mastodont, fragments de ceràmica, monedes i un didal de bronze amb decoració de petites incisions d’epoca romana. Així mateix, també s’han trobat enterraments excavats a la roca.
El folklore
Una de les celebracions folklòriques i culturals més importants és la festa major del Roser, que s’escau el Dilluns de Pasqua; hi destaca la talla i plantada de l’arbre del maig, que la gent del poble ha anat a cercar divendres, i que, després de despullar-lo de branques és aixecat per quinze homes que seguidament el planten a la plaça, on romandrà tot l’any. Tot seguit sis parelles i una persona que duu unes banyes de boc recargolades ballen la tradicional dansa del cornut. Aquesta festa es recuperà el 1976 després de quaranta anys de no fer-se.
A més d’aquests actes característics hom organitza una fira d’artesania i audicions de sardanes. El 29 de juny té lloc la festa major petita de Sant Pere, que antigament era la festa major, i el 16 de juliol se celebra la diada de la Mare de Déu del Carme. Altres festes d’anomenada són la de Sant Antoni, el diumenge més proper al 17 de gener i la de Sant Cristòfol, el 10 de juliol.
Altres indrets del terme
Borgonyà, Pont-xetmar, Corts, Ermedàs i Sords
El poble de Borgonyà és situat a l’esquerra del Terri, al sector nord-occidental del terme, al N de Cornellà. L’església parroquial de Sant Joan és un edifici romànic d’una nau, amb una capella afegida, que té un absis semicircular decorat amb arcuacions. La festa major se celebra el tercer diumenge de setembre. L’any 1130 es donaren a la canònica gironina un seguit de béns situats en aquesta parròquia i el 1142 es va fer una definició al bisbe de Girona per Bernat Joan, fill de Guillem Bernat de Cornellà, juntament amb la seva muller Dispòdia i altres persones, per 100 morabatins, quantitat que el prelat proposà per la devolució de la dita església, que havia estat usurpada pels predecessors de Guillem.
Al SE de Borgonyà es situa el llogarret de Pont-xetmar (31 h el 2005), al voltant del polígon industrial del mateix nom. El juliol s’hi celebra la festa de Sant Jaume.
El poble de Corts (143 h el 2005) és situat al SW del pla de Banyoles, a la riba dreta de la riera de Matamors. La seva parròquia de Sant Julià és documentada l’any 1019 en la dotació de la canònica gironina. Aquesta devia ser una església anterior a la que fou construïda amb llicència atorgada per Bernat Humbert, bisbe de Girona, l’any 1102. Consta que ja era construïda l’any següent. És una església romànica, d’una nau i absis sobrealçat, amb una porta ben interessant a la façana oest, que té arquivoltes ornades amb relleus d’animals, fulles, etc. En una de les dovelles de la porta hi ha una Majestat, esculpida toscament, que és probable que procedeixi de l’església anterior. El 1143 va ser cedida a la canònica gironina, en nova dotació. En depèn l’església de Sant Andreu de Mata. El 1698 era lloc reial de la vall de Cornellà. Corts celebra la festa major el diumenge següent de Pasqua.
El veïnat d’Ermedàs, situat en un cim al SW de Cornellà, és documentat el 922 i el 957. En aquest sector s’ha descobert una bòvila d’època romana.
El poble de Sords (172 h el 2005), situat a l’esquerra del Terri i a llevant del poble de Cornellà del Terri, és documentat, amb la seva església parroquial de Sant Esteve, des del 986 (villa Surdis). L’església és de planta romànica d’una nau, sobrealçada posteriorment i ampliada al segle XVIII amb naus laterals i una sagristia. Celebra la festa major el dissabte i diumenge de Pasqua Granada i la festa petita el 5 d’agost.
Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos i Palol de Farga
El poble de Pujals dels Cavallers (81 h el 2005) és situat al cim de la serra que separa els vessants de la riera de Garrumbert i la de la Farga, al S de Pujals dels Pagesos. L’església parròquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d’espadanya i porta adovellada amb ferramenta original; al segle XVIII s’hi construí la sagristia. Té una pica baptismal del començament del segle XVI i una creu d’argent d’estil plateresc. Davant seu hi ha una casa senyorial del segle XV, dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals. En aquest sector hom troba el veïnat de Can Quim. Celebren la festa major el quart diumenge d’agost.El poble de Pujals dels Pagesos (74 h el 2005), al sector septentrional del terme, a l’interfluvi de les rieres de Garrumbert i de la Farga, apareix citat antigament com a Podialis Rusticorum. El poble i la seva església parroquial de Santa Maria són ja esmentats el 1017. L església és romànica, ampliada amb capelles posteriors, i té una porta amb triple arquivolta en la façana W. Té una pica baptismal gòtica. Hi habitaven els llauradors dependents dels senyors que vivien a Pujals dels Cavallers. Almenys des del 1279 hom distingeix aquests dos nuclis propers de poblament. Celebren la festa major el segon diumenge de setembre.El llogaret de Palol de Farga és situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de la Farga.
Sant Andreu del Terri
El poble de Sant Andreu del Terri fou, fins la seva annexió el 1976 al municipi de Cornellà del Terri, cap del municipi del mateix nom, que aglutinaba els pobles de Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i el llogarret de Prades del Terri. És situat a la dreta del riu, entre aquest i la carretera de Medinyà. La seva església de Sant Andreu és sufragània de la de Ravós del Terri; havia estat antigament possessió del monestir d’Amer; com a tal és mencionada en una butlla del segle IX que Carles el Calb atorgà a favor d’aquest monestir (Sanctae Andreae. Cella sita super fluvium Sterriam).
Apareix novament mencionada el 922 en un precepte de Carles el Simple, i el 1187 en la butlla del papa Climent III a favor del monestir d’Amer. És una església romànica, d’una nau, absis senzill i un campanar gòtic que descansa en el mur occidental. Era lloc reial. El dimenge després del 30 de novembre celebra la festa major en honor de Sant Andreu.
Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i Prades del Terri
El poble de Ravós del Terri (121 h el 2005) és situat a la dreta del Terri, al NW de Sant Andreu. L’església parroquial de Sant Cugat és l’antiga capella del castell de Ravós, del segle XII, castell que apareix esmentat en els documents medievals sota les formes Rogationibus i, també, Rabonibus. El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona tenia el títol de senyor de Ravós; malgrat el mal estat de conservació, l’edifici manté suficients elements d’interès (torres i muralla).
L’església és romànica, modificada; l’absis és semicircular amb arcuacions, però exteriorment resta amagat gairebé del tot per d’altres construccions. Conserva restes de pintures murals romàniques. Era lloc reial. La festa major és el 25 de juliol, diada de Sant Cugat.
El poble de Santa Llogaia del Terri (104 h el 2005) és situat a l’esquerra del Terri, aigua amunt de Sant Andreu i de Ravós. L’església parroquial, d’origen romànic i molt modificada, és dedicada a santa Leocàdia (o Llogaia) i és documentada el 1266, quan el prior de Santa Maria de Lledó hi féu l’establiment d’un molí a un veí de la parròquia. Al segle XIV hi tenien possessions els senyors de Galliners, la casa de Biure i la vescomtessa de Rocabertí. Formà part de la baronia de Vilademuls. El tercer cap de setmana d’octubre celebra la festa major.
El llogarret de Prades del Terri és situat a la dreta del riu, aigua avall de Santa Llogaia, al SE de Cornellà.