Constituïda per petits turons (Bodmin Moor, 425 m alt.) i costes retallades, la península s’endinsa a l’oceà fins a formar l’arxipèlag de Scilly. L’economia tradicional es basava en l’agricultura i la ramaderia, la mineria de l’estany i la pesca, però actualment la principal font d’ingressos és el turisme. Badmin i Truro són les ciutats més importants. La història de Cornualla fou la mateixa que la de Gal·les i la de tota la branca britànica fins al segle VI, que s’iniciaren les invasions anglosaxones. Fou l’últim reducte dels celtes al sud de l’illa, puix que els anglosaxons no la dominaren fins al segle IX. Amb la derrota del darrer príncep còrnic, Hywel, l’any 825, s’acabà la independència de Cornualla.
La llengua còrnica fou parlada habitualment, tot i la progressiva assimilació de la població a l’anglès, fins al segle XIX, en bona part gràcies a l’isolament del territori. Al segle XX hom ha fet diversos intents de recuperar el còrnic. El ducat de Cornualla va aparellat al successor de la corona britànica. De religió metodista, els còrnics celebren llur festa nacional el 27 de juny tot rememorant el darrer enfrontament bèl·lic amb els anglesos per conservar llur independència. Cornualla forma, amb les illes Scilly, el comtat de Cornualla i illes Scilly.
L’abril del 2014 el govern britànic reconegué oficialment el poble de Cornualla com a minoria nacional en el marc del Conveni europeu de protecció de les minories nacionals, equiparant-lo al tractament que rebien escocesos, gal·lesos i irlandesos, i que en la pràctica comportava la protecció efectiva de la llengua i cultura còrniques.