Exercí com a metge, però també es dedicà a la il·lustració tipogràfica en publicacions com Mediterrània i Vida. Així mateix, és autor de diversos exlibris. Dirigí la revista catalanista de Berga Lo Pi de les Tres Branques (1898). Quant al teatre, l’interès pel món clàssic el portà a fundar el Quadre Dramàtic del Teatre Grec, on estrenà les seves traduccions d’Aristòfanes, Èsquil, Eurípides i Sòfocles. També fou traductor d’autors francesos (Eugène Brieux i Paul-Ernest Hervieu). Escriví algunes comèdies de to popular amb ingredients propis del costumisme burgès, sempre en col·laboració amb el seu germà Vicenç: Burgeseta (1910), Bèstia assenyalada (1912), A la casa de socorro (1913), Al museu (1915), Dolça llar (1918) i Ditxós termòmetre! (cap al 1920), entre d’altres. Col·laborà literàriament amb el seu germà VicenÇ Corominas, amb qui publicà el recull Monòlegs (1918), amb diverses peces breus de caràcter senzill i humorístic.