La designació no esdevingué usual fins al segle XVI amb Gregori XIII. No constitueix un tot orgànic, sinó una summa d’obres diverses, que tenen força d’obligar per elles mateixes, tot i que el Corpus no hagi estat mai promulgat. Comprèn sis obres o reculls: el Decret de Gracià (~1140), que aplega materials antics, des dels cànons dels primers concilis fins als capitularis francs; les Decretals de Gregori IX (1234), compilades per Ramon de Penyafort; el Liber sextus de Bonifaci VIII (1298), que recull la legislació del mig segle precedent; les Clementines, recull de Climent V, amb els cànons del concili de Viena del Delfinat, promulgat per Joan XXII (1317); i un doble recull de decrets aïllats, compilat pels editors de les obres anteriors (a partir del 1500), que comprèn materials fins el 1478 i que és dividit en dues parts: Extravagants de Joan XXII i Extravagants comunes (Extravagants). L’edició oficial és del 1582.