Des del 1939, que s’exilià, residí a Perpinyà. Es llicencià i es doctorà en lletres a Montpeller (1948) amb la tesi Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (publicada el 1951). El 1954 publicà Conversations avec Pablo Casals, editada en català el 1967; l’obra ha estat traduïda a onze idiomes. Autor de Joan Maragall (premi Aedos 1960), El món actual i el nostre país (1962), premi Yxart 1961, De casa i d’Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972) i Homes i situacions (1976). Traduí, entre d’altres, obres d’André Gide i de Sartre.