i Josep Corredor-Matheos | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Corredor-Matheos

Josep Corredor-Matheos
© Fototeca.cat
literatura lit i art art
Crític d’art i poeta en llengua castellana.
Alcázar de San Juan, Castella, 1929

La seva família es traslladà a Barcelona el 1936, on es llicencià en dret (carrera que no ha exercit). Ha col·laborat com a crític d’art a Destino , La Vanguardia , Revista , Cuadernos de Arquitectura , etc., de Barcelona, i a Nous Horitzons de Mèxic. Ha participat en l’organització d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears i fou cap de redacció de l’Editorial Espasa-Calpe i director del Gran Larousse Català. Com a especialista en art és autor de llibres que comprenen des de monografies fins a estudis de temàtica molt variada (dins dels quals destaquen especialment els dedicats a l’art popular). De les monografies cal esmentar els estudis dedicats a Joan Brotat (1965), Leandre Cristòfol (1967), Angelina Alòs (1967), Emília Xargay (1968), Torres Monsó (1968), “Apa” (1970), Joan Miró (1972 i 1975), Subirachs (1975), Ponç (1978), B.Palencia (1979), Guinovart (1981), Tamayo (1987), Antoni Tàpies (1992) i Gregorio Prieto (1998). Dels estudis temàtics hom pot esmentar Cerámica popular española (1970), en col·laboració amb J.Llorens i Artigas, Ceràmiques de Miró-Artigas (1974), Ceràmica Popular Catalana (1978), Los carteles de Miró (1981), La joguina a Catalunya (1982), Arquitectura industrial a Catalunya (1984), FAD, dels Bells Oficis al disseny actual (1984), El sagrat en l’art (1995), el volum dedicat a les avantguardes dins la col·lecció “Història de l’art català” (1996), Artesanía de España (1999), amb Julio Caro Baroja i El juguete en España (1999). Com a poeta, s’inscriu dins l’anomenada ‘generació dels cinquanta’ i mostra influències de la poesia pura i del pensament i les formes poètiques orientals. Ha publicat els poemaris Ocasiones para amarte (1953), Ahora mismo (1960), Poema para un nuevo libro (1961) que rebé el premi Boscán, Libro provisional (1967) Carta a Li Po (1975), Y tu poema empieza (1987) i Jardín de arena (1994), recollits en Poesía 1951-1975 (1981) i Poesía 1976-1994 (2000), als quals han seguit El don de la ignorancia (2004), guardonat amb el Premio Nacional de Poesía del 2005, l’antologia Deja volar la pluma en el paisaje (2005) i Un pez que va por el jardín (2008), pel qual rebé el premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de literatura castellana. És també molt rellevant la seva tasca com a traductor de poesia: la seva Poesía catalana contemporánea (1983, nova edició revisada el 2001) rebé el Premio Nacional de Traducción entre las Lenguas Españolas el 1984. El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Llegir més...