i El Correo Catalán | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

El Correo Catalán

periodisme period
Diari de Barcelona fundat el 16 de desembre de 1876 per Manuel Milà i de la Roca, que a l’origen servia una extrema dreta carlina, catòlica i conservadora.

Menà campanyes d’oposició legitimista i s’afrontà amb els periòdics republicans. Suspès per l’autoritat, sortí amb el nom “El Eco del Milanesado” i “El Noticiero” (1880) i “El Fénix” (1900). S'hi succeïren en la direcció Lluís Maria Llauder, Salvador Morales i, el 1903, Miquel Junyent, que donà una orientació catalana al periòdic i, malgrat que continuà redactat en castellà, adherit a la Solidaritat Catalana, publicà, des del 1912, en català, una pàgina literària i editorials, articles i solts. Fou el primer periòdic barceloní que inclogué una plana d’esports. Joan Soler i Janer en continuà la direcció fins al juliol de 1936, que la impremta fou intervinguda per a editar “Avant” i, després, “La Batalla”. Reaparegué el 1939. Vers el 1960 inicià un canvi radical en presentació tipogràfica i agilitat periodística, renovà els equips de redacció i marcà una obertura ideològica amb atenció preferent als temes catalans. El 1982 entrà en una greu crisi econòmica i el 1985 deixà de publicar-se. Ha tingut com a directors Diego Ramírez Pastor, Claudi Colomer i Marquès, Andreu Rosselló i Pàmies, Llorenç Gomis i Josep Moya-Ageler, entre d’altres.

Llegir més...