Col·laborador de L'Avenç des del desembre del 1890 fins a la fi de la revista (1893), hi exercí, el darrer any, un paper gairebé directiu juntament amb Jaume Brossa, introduït pel mateix Cortada en la redacció de la publicació. Amic de Pompeu Fabra, de qui havia estat condeixeble a la universitat i consoci en el grup wagnerià Els Trenta, el posà en relació amb Joaquim Casas i Carbó, fet decisiu en la gestació de la campanya lingüística de L’Avenç. Col·laborà també en la revista Quatre Gats. Els articles de Cortada, agressius i polèmics, s’interessen per diversos temes artístics, sobretot per l’òpera, amb una actitud nacionalista i renovadora. Hi patrocinà els moderns corrents artístics europeus —Zola, Wagner, César Franck—, que considerà especialment adients per a l’edificació d’un art català. Catalanista radical amb tendències anarquitzants (durant la guerra de Cuba formà part d’un comitè independentista català a París), mostrà aquest vessant sobretot a l’època que col·laborà en la revista Catalònia, per a la qual redactà l’article de presentació de la publicació (febrer del 1898). Publicà nombrosos articles de tema musical. Ardent wagnerià, contribuí decisivament a la fundació de la Societat Catalana de Concerts (1892-97) i fou, també, un dels promotors dels concerts de Vincent d’Indy a Barcelona (1895). Amb el declivi del Modernisme, desaparegué de l’escena cultural catalana.