Col·laborà amb el grup animador Renascença Portuguesa i fou un dels fundadors de les revistes “Nova Silva” i “A Águia”. Intervingué en la Gran Guerra i, exiliat, visqué a Espanya, França i Brasil. Tornà a Portugal i es dedicà a la tasca d’historiador. Escriví poesia (Divina Voluptuosidade, 1923; Missa da Meia-Noite, 1940), sota el pseudònim d'António Fróis, drames històrics (O Infante de Sagres, 1916; Egas Moniz, 1918) i narracions breus (Daquém e Dalém da Morte, 'Deçà i dellà la mort’, 1913).