Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, riu que travessa l’extens terme d’oest a est, profundament engorjat (avenc del Xúquer) bo i dividint-lo en dos grans sectors: el sector meridional, gairabé del tot ocupat pel gran altiplà de la mola de Cortes, i el sector septentrional, que la serra de Martés separa de la Foia de Bunyol, altiplà estructural (mola de l’Albeitar, mola del Moro) molt més dessecat per les rambles del Ral i Seca. L’engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca, amb una potència instal·lada de 30 000 kW i un salt de 81 m. Un canal que pren l’aigua del Xúquer a Cofrents travessa el terme seguint el curs del riu i és destinat a la central de Millars. La vegetació natural ocupa el 90% del terme: 21 000 ha cobertes de pinedes, alzinars i matollar. Diversos incendis, però, han destruït una gran part d’aquests boscs. L’agricultura (1 664 ha) és predominantment de secà (el regadiu es limita a 133 ha dedicades a blat i a patates); els conreus principals són blat (540 ha), ordi (320 ha), olivera (450 ha), vinya (155 ha), garrofers, ametllers i arbres fruiters. En ramaderia hom cria bestiar de llana (2 500 caps). Hi ha en projecte una nova central hidroelèctrica. Des del 1960 la població ha experimentat una forta davallada, a causa sobretot de l’emigració. El 1609, amb l’expulsió dels moriscs, restà pràcticament deshabitat. El poble (495 h agl [2006]; 422 m alt.) és a la dreta del Xúquer, en un coster, tocant al barranc de Cortes , que aflueix al Xúquer per la dreta a través del gran salt d’aigua de Los Chorradores. L’església parroquial (els Àngels), amb dues torres a la façana, és obra del s XVIII. D’origen islàmic, fou un lloc de moriscs important (106 focs el 1602, i 430 el 1609, aquest darrer cens amb els llocs de Roaia i Boixet) de la fillola de Cofrents. Fou centre de la baronia de Cortes de Pallars. El 1547 fou erigit el lloc en rectoria de moriscs (abans depenia de Dosaigües) i després en parròquia (de la qual depenien Roaia i Boixet). El municipi comprèn les caseries de La Cabezuela, Las casas de las Coristas, Los Herreros, Viñuelas, Rambla Seca, Otanell i el Ral, els llogarets i antics castells d’El Oro i de Castellblanc, el poble de Gaieta i els despoblats de Boixet, Roaia i Xirell.