Es donà a conèixer amb la novel·la As covas do rei Cintolo (1956), en la línia de fantasia i humor d’Alvaro Cunqueiro, bé que un any abans havia publicat Ribanzo, en el mateix gènere, al qual retornà amb A xeva sagrada (1960) i A vila sulagada (1981, premi Blanco Amor). Escriví també nombroses obres de teatre, sovint grans quadres històrics on, emparat en figures de la llegenda o de la història gallega, presenta problemes de l’actualitat: Prisciliano (1970), Xelmírez (1974), Os irmandiños (1978), Pedro Madruga (1981) i A diáspora (1981). Fou també autor d’assaigs: O esprito de Galiza (1955), De la Saudade y sus formas (1960), Teatro e nacionalismo (1984) i de la semblança Dionisio Gamallo Fierros. Varón de Porcillán (2005).