Malgrat que l'any 840 es menciona una vila Curtis (Curtes, 860; villa Cortis, Curtis, 968) entre les possessions de l’abadia de Cuixà, que hom suposa referida a aquest lloc —on el monestir hi explotava una mina de ferro (menerio in terminis de Cortz, 1280)—, no és fins al segle XIV que hi ha la primera datació escrita que relaciona Corts com a dependent del monestir.
Al lloc, s'hi conserva l'antiga església de Sant Valentí, restaurada al principi d'aquest segle, que la gent de la contrada coneix com la torre de Corts per la seva estructura en baluard. És un edifici romànic d'una nau bastit entre els segles XI i XII, l'absis del qual (que presenta un bell aparell) fou sobrealçat, amb vista a la seva fortificació, probablement al segle XIV, d'on el nom amb què hom la conegué després (turis de Cours, 1389; torre de la Ballessa, segle XVIII).
Segons una tradició local, fou als vessants boscosos del turó de Sant Valentí de Corts que s'establiren i visqueren, en 978-88, en unes cabanes fetes de brancatge, sant Romuald i l'ermità Marí, vinguts des de Venècia amb el dux i futur sant Pere Orsèol. Durant molts anys l'església acollí una imatge de sant Romuald. En l'aplec del dia del sant (el 19 de juny) hi ha la tradició, recentment restaurada, de servir arròs amb llet a tots els assistents.