i la Corunya | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Corunya

Nom gallec deA Coruña (gl)
L’ajuntament de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Galícia.
Població: 
246.047 h
[est. 2010]

És a la vora de la ria de la Corunya, a la península de Torre de Hércules, on se situà el nucli primitiu de la població. Des de mitjan s. XIX la ciutat s’eixamplà per l’istme d’Orzán entorn de la platja de Riazor i de la costa de la badia on hi ha el port, formant el barri de Pescadería. Al començament del s. XX tenia 43 971 h i experimentà un ràpid creixement fins el 1960. Això s’explica pel paper capdavanter que té la ciutat en el conjunt de Galícia: constitueix un gran centre d’immigració, moltes vegades de primer pas cap a l’emigració internacional. La competència d’uns altres nuclis industrials, com Ferrol o Vigo, no ha permès la creació d’una gran indústria; les factories més importants són les alimentàries, especialment de conserves de peix; hi ha indústria química i metal·lúrgica i una refineria de petroli a Bens. La funció comercial hi és molt desenvolupada: a través del seu port comercialitza els productes agrícoles d’un estès rerepaís agrícola (blat de moro, civada, ordi), ramader (bestiar boví, porcí, equí) i miner (ferro del Coto Wagner); és un dels primers ports d’Espanya en tràfic portuari i transport de viatgers. A les funcions administratives afegeix les de capital de regió militar i les jurídiques d’audiència territorial. Centre d’ensenyament mitjà i tècnic (escoles de comerç i de nàutica). Entre els edificis de la ciutat es destaquen les esglésies de Santa Maria do Campo (s. XII-XIV), de Santiago (s.

Vista de la Corunya
© Fototeca.cat
XII), de San Jorge (obra d’Andrade, del 1693) i de les caputxines (1715). La regió fou habitada des de temps antics (castro d’Elviña, proper a la ciutat) i es convertí en un dels punts clau del comerç de l’estany. Durant la dominació romana hom construí una torre anomenada Farum Brigantium —l’actual Torre de Hércules, reconstruïda el 1791—, al costat de la qual cresqué la ciutat. Alfons IX li atorgà una carta de poblament (1208), que la salvà de les ambicions del bisbe de Santiago. El port de la Corunya tingué una importància progressiva. Joan II (1406-54) li concedí el títol de ciutat. El 1529 el port fou obert al comerç americà, però la implantació del monopoli d’aquest a Sevilla (1573) en provocà la decadència. Les defenses de la ciutat —conservades en part— foren refetes des dels darrers anys del s. XVI i durant tot el s. XVII. Gràcies a les reformes de Carles III i sobretot a la fi del monopoli sevillà, es convertí en un actiu centre mercantil. Al llarg del s. XIX la Corunya fou un centre del liberalisme: el 1815 Porlier s’hi pronuncià contra l’absolutisme, i el 1823 la ciutat resistí ferotgement a les tropes de la Santa Aliança. A la segona meitat del s. XIX i al començament del XX foren fetes les obres de modernització del port i la Corunya afegí a les seves activitats econòmiques la industrial; amb l’expansió demogràfica subsegüent aparegué un nucli proletari i semiproletari, en el qual es difongueren els ideals anarquistes.

Col·laboració: 
CCV / JLMR
Llegir més...