Combaté els nazis a les ordres de Tito durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment, prengué part activa com a propagandista en l’establiment de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia, però el 1963 fou amonestat per unes declaracions en les quals considerava els serbis amenaçats per la resta de nacionalitats de l’estat. Exclòs del Partit Comunista (1968) i apartat dels sectors més oficials, des de la mort de Tito (1980) tingué un protagonisme creixent com a impulsor del nacionalisme serbi, molt especialment amb relació a Kosovo. El 1992 assumí la presidència de la República Federativa de Iugoslàvia, entitat posterior al desmembrament de la Iugoslàvia socialista i constituïda per Sèrbia i Montenegro. Tot i ser proper a Slobodan Milošević, fou descavalcat del càrrec el 1993 per haver acceptat el pla de pacificació dels Estats Units. La producció literària de Dobrica Ćosić, centrada en la història dels serbis, és molt influïda per les seves preocupacions polítiques. Entre les novel·les cal destacar Daleko je sunce (‘El sol és lluny’, 1951) i Deobe (‘Dividits’, 1960), inspirades en la seva participació en la guerra com a partisà; la trilogia sobre la Segona Guerra Mundial Vremle zla (‘Temps del diable’), formada per Grešnik (‘Pecador’, 1985), Otpadnik (‘Renegat’,1986) i Vernik (‘Creient’, 1990); l’obra Koreni (‘Arrels’, 1954), en què ressegueix la història dels serbis des de l’imperi Otomà, i la tetralogia Vreme smrti (‘Temps de mort’, 1972-79). Dels seus nombrosos assaigs sobresurten Akcija (‘L’acció’, 1964) i Vreme, prijatelji (‘Temps, amics’, 2000-05, en diversos volums).