Fill de Ferran II. El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat. Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança (França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi) decidí, pel tractat de Londres (1718), que en cas d’extinció de la línia masculina Toscana passaria, juntament amb Parma i Plasència, a l’infant Carles de Borbó.