i Pere Costa i Cases | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Costa i Cases

Pere Costa i Cases Façana de la seu de Girona
© Fototeca.cat
escultura escult, arquitectura arquit i heràldica heràld
Escultor, arquitecte i heraldista, fill de Pau Costa.
Vic, Osona, 1693 — Berga, Berguedà, 1761

Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules (Sant Ramon del Portell; el major de Santa Clara, de Vic; etc). Treballà (1726) en el model de l’urna de sant Bernat Calbó (Vic), que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona; féu el grup escultòric de la Caritat (façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona), la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona (1754), etc. El 1757 acabà el retaule major de Berga, on possiblement intervingué en el dels franciscans. Com a arquitecte continuà (1730-33), amb nou projecte propi, la façana de la seu de Girona —per a la qual esculpí les Tres Virtuts — i projectà la façana del nou convent de Sant Agustí de Barcelona (1735) i el túmul per als funerals de Felip V a Cervera (1746). És una figura important del barroc català ja temperat pel classicisme, i el primer escultor català de l’Academia de San Fernando (1754). Escriví (1750) un nobiliari català il·lustrat.

Col·laboració: 
CMB
Llegir més...