i Antoni Cebrià Costa i Cuxart | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Cebrià Costa i Cuxart

botànica bot
Botànic.
València, 1817 — Barcelona, 1886

Fou catedràtic de botànica general de la Universitat de Barcelona (1847), càrrec en el qual succeí Miguel Colmeiro. Publicà Programa y resumen de las lecciones de botánica general (1859), exposició clara i concisa de vuitanta-dues lliçons de càtedra —la darrera de les quals és dedicada a la botànica fòssil o orictològica—, amb preferència per les famílies més nombroses i interessants. Per compilar i revisar la flora catalana, recorregué les comarques del Principat, especialment la Ribagorça i la Vall d’Aran, i aplegà un important herbari, que llegà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou president (1867-68). Aquest treball fou compendiat en la Introducción a la flora de Cataluña y catálogo razonado de las plantas observadas en esta región (1877), edició corregida i augmentada amb un suplement al catàleg i un apèndix al vocabulari de noms de plantes. El catàleg data del 1864 i comprèn 2 414 espècies; el suplement en comprèn 270. Formà nombrosos deixebles, entre els quals Joan Cadevall, i creà una veritable escola catalana de botànica, formada per alumnes i corresponsals repartits arreu del Principat, grup fundacional de la Societat Botànica Barcelonesa (1872). Li foren dedicades les espècies Centaurea Costae i Campanula Costae.

Col·laboració: 
MGa
Llegir més...