Estudià amb els mestres Josep Cantó i Josep Baró i Güell i, després de la Guerra Civil Espanyola, anà a Mèxic (1939), on es feu càrrec de l’Orfeó Català de Mèxic fins el 1951. Com a compositor es dedicà sobretot a les sardanes i a les peces per a veu sola i per a cor. Entre les seves peces instrumentals també destaquen un Quartet de corda (1936), la Sonata per a piano en mi menor (1944) i una Simfonia en re menor (1944).