Estudià piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol, i composició amb Gabriel Balart. Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Reber, i més tard a Stuttgart, ciutat on estudià amb G.J. Pfeiffer, i s’assegura que estigué en contacte amb Franz Liszt, de qui rebé consells. S’establí una temporada a Madrid, i més tard es traslladà a Barcelona, on és coneguda la seva actuació en concerts de l’Exposició Universal del 1888. Exercí la docència com a professor de piano del Conservatori del Liceu. Compongué diverses òperes, entre les quals destaquen Fior di mandorio i Inés de Castro, que fou estrenada al Liceu l’any 1905, així com algunes obres simfòniques, una suite espanyola per a orquestra i diverses obres per a cant i piano. També escriví una havanera-masurca en el gènere de música de saló.
Vicent Costa i Nogueras
© "El teatre català", Any III, núm. 108, 21 de març de 1914 - Institut d'Apicultura
Compositor i pianista.