Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa (1895-1900). És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes (1900-06), molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars; juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran (1913), a la qual afegí un suplement el 1922.