El sud-est del terme és accidentat per petits turons (puig d’en Pau, 185 m alt.). La zona forestal comprèn pinars (77 ha) i alzinars (167 ha) i 41 ha de matollar. L’agricultura hi és predominantment de secà: ametllers (593 ha), cereals (265 ha), figueres (34 ha), garrofers (55 ha), arbres fruiters (34 ha) i vinya (11 ha). En ramaderia hom es dedica principalment al bestiar porcí i boví, i en segon lloc a l’avicultura. La indústria és poc important: hi ha una fàbrica de sabates que ocupa 26 persones.
La vila (633 h agl i 191 h diss [1996], costitxers; 135 m alt.) es formà a partir d’una alqueria islàmica del districte de Canarrossa, que el vescomte de Bearn Gastó VII cedí a Arnau de Santacília. El 1236 fou decidit d’erigir-hi una parròquia que comprenia tot Canarrossa, però dos anys després fou traslladada a Sencelles. L’actual església de Santa Maria (la imatge de la Mare de Déu de Costitx que hi és venerada és dels primers temps de la conquesta catalana) fou bastida al llarg del segle XVIII; el 1913 esdevingué parròquia. La independència administrativa de Sencelles fou obtinguda el 1858. Dins el terme, a més de les restes del poblat talaiòtic des Turassot, al sector sud, foren trobades les peces arqueològiques anomenades els toros de Costitx.