Fou fundat el 1388 a l’indret de l’antiga alqueria de Cotalba, de població musulmana, per Alfons, duc de Gandia, que li atorgà, a més de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir i els delmes de Palma de Gandia i Ador, que en depenien eclesiàsticament. El 1514 l’arquebisbe de Tarragona Alfons d’Aragó li donà el lloc de Tavernes Blanques, prop de València. Al començament del segle XVII les seves rendes eren de 5.000 ducats. La senyoria era habitada en gran part per moriscs, i quan en foren expulsats (1609) els religiosos la repoblaren; a l’indret del Rafalet de Bonamira sorgí el Llocnou de Sant Jeroni. Després dels intents desamortitzadors durant la guerra del Francès i el Trienni Constitucional, el 1835 fou dissolta definitivament la comunitat (aleshores 33 religiosos). Els ornaments i els objectes sagrats foren dipositats a la parròquia de Ròtova, i el convent i les propietats, subhastades com a béns nacionals, foren adquirits en llur major part per Tomàs Trenor, a la família del qual pertany encara el monestir. Dins el recinte emmurallat, a l’entrada, hi ha una antiga torre de defensa. L’església, gòtica, conserva la portalada i el campanar en bon estat; l’interior, però, fou recobert per una capa de guix i serveix de magatzem de l’explotació agrícola. Adossat a aquest cos i molt ben conservat hi ha el claustre, de dues plantes, la primera, gòtica, i la superior, renaixentista, comunicades per una escala gòtica, centrat per un pou. No es conserven les notables pintures amb què el monjo Nicolau Borràs decorà el claustre i l’església. Les dependències del monestir són utilitzades per a residència privada. Cal destacar l’interessant aqüeducte, en bon estat de conservació, de factura gòtica, que condueix l’aigua de la font de Batlamala. L’any 2016 fou descobert, sota el recinte del monestir, la cripta familiar d’Ausiàs March, que contenia les restes de 13 cossos, entre les quals les del seu pare Pere March, i les de les dues dones del poeta.
El monestir de Cotalba
© Fototeca.cat