Cotes

Municipi de la Ribera Alta, a la vall Farta, a la dreta del Xúquer (que limita el terme amb el d’Antella), a la seva confluència amb el riu de Sallent (en part límit amb el terme de Càrcer, municipi amb el qual bescanvià territoris el 1961).

Vers el sud-oest, s’estén fins al cim del Montot (417 m alt.), al límit amb la Canal de Navarrés. La part accidentada és coberta de matolls i pasturatges (unes 300 ha). L’agricultura és predominantment de regadiu (225 ha); aprofita l’aigua de la séquia de Cotes, derivada del riu de Sallent, i de les d’Escalona i de Carcaixent, derivades del Xúquer, a més de la del subsol. El taronger s’ha convertit gairebé en monocultura, a expenses de l’arròs i de l’horta. El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i olivera. La ramaderia és una activitat secundària (ovelles i cabres); hi ha apicultura (119 ruscs). La preparació de la taronja és l’única activitat industrial. L’expansió del regadiu donà lloc a un creixement demogràfic constant fins el 1970; després ha experimentat una gran davallada. El poble (365 h agl [2006], coters; 38 m alt.) és a l’esquerra del riu de Sallent, davant el poble de Càrcer. L’església parroquial (Sant Miquel) fou independent del 1535 al 1902, que tornà a dependre de la de Càrcer. Antiga alqueria islàmica, pertangué inicialment a la cartoixa d’Escaladei, i posteriorment a diverses famílies, entre les quals els Blanes, nom amb què també fou conegut el poble. Lloc de moriscs, de la fillola de Càrcer, tenia 90 focs el 1609.