Fill de Josep Cotoner i Despuig, del 1833 al 1840 lluità contra els carlins; el 1836 comandà el batalló de voluntaris guipuscoans dels txapel gorriak. Secundà el general Serrano en el seu aixecament contra Espartero (1843). Fou capità general de Burgos (1847), de Balears (1847-54), de Puerto Rico (1856-60), d’Aragó (1862-63) i de Catalunya (1863-64; 1865-66), on reprimí els intents de revolta del 1866, i ministre interí de guerra (1874).