i Jordi Cots i Moner | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jordi Cots i Moner

pedagogia pedag, dret dr i literatura lit
Escriptor, advocat i pedagog.
Barcelona, 5 de juliol de 1927

Com a poeta, influït per Carles Riba i amb un rerefons religiós, publicà Fidelitat (1949), llibre que representà una fita de la lírica de postguerra, i D’allà on ve la veu (1958). També ha publicat narrativa per a infants: La pluja que va ploure per primera vegada (1966), L’avet valent (1966) i El poll i la puça (1979).

Dedicat a la pedagogia, fou un dels renovadors en aquest camp i introductor de la pedagogia activa a Catalunya: cofundador de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, fou director de diversos centres d’ensenyament, com ara les escoles Thau i Casp o la residència escolar Bell-lloc de Cardedeu. El 1973 publicà L’observació dels nois a l’escola i el 1977 presentà la seva tesi doctoral, que publicà dos anys després, La declaració universal dels drets de l’infant, temàtica sobre la qual centrà progressivament la seva activitat. En 1991-95 dirigí el pla integral de suport a les famílies del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i fou el primer adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels infants (1997-2004). L’any 1998 publicà Això són els drets dels infants.

Membre català de l’Oficina Internacional Catòlica de l’Infant, l’any 1987 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans (Secció de Filosofia i Ciències Socials). Li han estat atorgats, entre altres guardons, el premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (2008) i la Creu de Sant Jordi (2011).

Data de revisió: 
2018-08-03
Llegir més...