Deixeble de Maillol, abandonà el classicisme i, a partir de Leda (1944), evolucionà cap a un figurativisme de cànon allargat, basat en manyocs de filaments gruixuts de metall (Femme dans un fauteuil, 1950; Femme s’essuyant la jambe, 1952). Fidel a la temàtica classicista, feu una sèrie de Faunes (1959). És autor d’un monument a Étienne Dolet (1947), no instal·lat. Rebé els premis Blumenthal (1930), de la Fundación americana (1932) i Wildestein (1966).