Hom li atribueix una alçada original gairebé el doble de l’actual. Se'n conserva la meitat superior, centrada per dos cercles concèntrics: el menor conté la imatge típica del Pantocràtor, i el major és dividit en vuit parts desiguals però simètriques que completen iconogràficament, i amb l’ajuda d’algunes citacions, una síntesi dels dos primers capítols del Gènesi, amb les al·legories dels quatre vents a les parts lliures. Voreja tot aquest conjunt una ampla sanefa dividida en compartiments, on hi ha al·legories i representacions, entre d’altres, de l’any, les estacions, Samsó, Abel, el riu Geó, els mesos. El fris inferior, fragmentari, representa la història de la invenció de la Santa Creu per santa Helena. Restaurats (1952) els seus desperfectes i adulteracions, és l’obra més important conservada de l’art tèxtil romànic a Catalunya.
Entre el novembre de 2011 i l’abril de 2012 fou retirat de l’exposició permanent per sotmetre’l a treballs de restauració. La intervenció principal fou retirar la tela de xarpellera col·locada al revers en una anterior restauració del 1975, que féu possible identificar els colors originals de l’obra, molt esvaïts a l’anvers. Hom descobrí que el color del mantell del Pantocràtor era el porpra. Es documentaren també inscripcions que no eren visibles a l’anvers, com ara un fragment referit a la figura fins aleshores descrita com el personatge bíblic Abel, que en realitat era la constel·lació d’Hèrcules. Hom localitzà també 265 pedaços de 12 tipologies diferents i d’èpoques diverses.