i Pompeu Crehuet i Pardas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pompeu Crehuet i Pardas

Pompeu Crehuet i Pardas
© Fototeca.cat
teatre teat
Dramaturg.
Barcelona, 1881 — Barcelona, 1941

Es llicencià en dret el 1904, any que estrenà al Teatre Romea, amb gran èxit, el drama simbolista La morta . Fins el 1936 estrenà i publicà més d’una vintena d’obres, entre les quals cal esmentar Comèdia d’amor (1905), Claror de posta (1905), el monòleg Boca d’infern (1905), El mestre (1907), amb música d’Enric Morera, El fill de la por (1920), El senyor de Halleborg (1922), Plou i fa sol (1925), Bromes i veres (1926), premi Fastenrath 1927, i La vall de Josafat (1927). Dirigí “Revista Catalana” (1909) i “De Tots Colors” (1908-13), i col·laborà en “Teatre Català” (1932) i “El Nostre Teatre” (1934), sovint amb el pseudònim Espill . També conreà el conte infantil: Senyor Ruc, mestre d’estudi (1908).

Llegir més...