i Creixell | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Creixell

Creixell
© Fototeca.cat
Municipi del Tarragonès, a la costa; el sector N és accidentat pels primers contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m alt.).
Població: 
3.219 h
[2009]
Extensió: 
10 km2

Situació i presentació

Limita al N amb el municipi de Bonastre (Baix Penedès), a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània. Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons; un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental. La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra.

El terme comprèn el poble i cap de municipi de Creixell i les urbanitzacions de la Coma, Creixell Mar, les Eres, la Marina de Creixell, la Masó, les Morisques, la Plana, el Port Romà, el Racó del Cèsar i les Sínies. El municipi és travessat paral·lelament per l’autopista AP-7, els ferrocarrils de Sant Vicenç a Reus i a Valls i la via de Barcelona a Madrid per Tarragona; en cap de les tres línies fèrries no hi ha estació. Pel sector meridional del terme passa un tram de la N-340. Els camins veïnals enllacen la població amb les masies i els llocs, però moltes d’aquestes rutes han restat absorbides pels carrers de les urbanitzacions.

La població i l’economia

En el fogatjament de l’any 1358 Creixell tenia 28 focs, convertits en 32 en el del 1553. El desenvolupament demogràfic del segle XVIII va fer que la població passés de 261 h (1718) a 592 h (1787). Les crisis dels primers decennis del segle XIX comportaren una baixa de la població, que el 1843 era de 488 h, però el 1857 havia aconseguit, amb 808 h, superar la xifra del cens de Floridablanca. La població minvà novament al darrer quart del segle XIX fins a l’extrem d’entrar al segle XX amb 420 h i arribar a l’any 1960 amb només 250 h. A partir d’aquest moment la població inicià un notable augment (540 h el 1970, 1.056 h el 1991 i 1.785 h el 2001), esperonat pels fenòmens residencial i turístic. L’any 2005 s’arribà a 2.441 h.

Tradicionalment Creixell era un poble netament agrícola que distribuïa el seu terme en tres sectors ben definits: bosc a la part superior, conreus de secà al centre i regadiu a base de sínies a la zona marítima. Els darrers anys del segle XX, la fesomia del municipi ha sofert un canvi considerable i bona part dels seus sectors central i marítim han estat absorbits per les urbanitzacions. Als terrenys conreats que resten, localitzats a la part mes septentrional, predominen els conreus llenyosos (especialment, les oliveres). La pràctica de la ramaderia és gairebé inexistent, tot i que cal esmentar la cria d’aviram.

Les activitats industrials no s’han desenvolupat, però el turisme ha fet aparèixer un actiu teixit comercial, amb un màxim d’activitat en època estival. Des del final de la dècada de 1980, se celebra el dijous el mercat típic d’estiu (del juny a l’octubre), als carrers de la urbanització el Port Romà. El terme disposa d’una àmplia oferta d’allotjaments, entre els quals destaquen diversos càmpings.

El poble de Creixell

El poble de Creixell (674 h el 2006) se situa a uns 2 km de la costa, a 48 m d’altitud. Algunes de les cases encara conserven en les seves dovelles dates compreses entre el 1642 i el 1794. L’església parroquial de Sant Jaume fou erigida el 1559 per decret del cardenal Dòria, arquebisbe de Tarragona. Cal destacar-ne les pintures murals del segle XVII amb les imatges de santa Llúcia i santa Tecla, i la cripta del 1663. La torre campanar va ser construïda el 1771 i la part superior és de planta octagonal. El 1917 l’arquitecte tarragoní Josep M. Jujol projectà el coronament a base d’una cúpula d’arcs parabòlics, d’una gran vistositat, i d’estàtues de 3 m d’alçada, una a cada costat, que representen sant Domènec, sant Francesc d’Assís, sant Lluís rei de França i sant Joan de Malta; el conjunt és un bell exponent del Modernisme de l’època.

El castell de Creixell és l’edifici civil més remarcable. Té planta poligonal irregular, de nou cares, amb pati descobert a l’interior i rampa d’entrada i talús a l’exterior. La base és medieval però el cos de l’obra és del segle XVII. Presenta força similitud amb el no gaire llunyà castell d’Altafulla. Dins l’arquitectura civil del municipi cal destacar també algunes cases amb torres, com la situada al Carrer Major, prop de l’església, amb una torre del segle XIV. Mereix un record especial la torre talaia del segle XVI coneguda com la torre de Mar, destruïda l’any 1954.

La festa major d’estiu se celebra el 25 de juliol, per Sant Jaume, i el tercer diumenge de setembre s’escau la festa del Pa Beneït o de la Minerva.

Altres indrets del terme

Arran de mar hi ha l’antic barri de pescadors conegut amb el nom de les Botigues de Mar que posteriorment ha estat absorbit per la urbanització del Port Romà (242 h el 2005).

Entre les masies sobresurten el Mas Gibert i el Mas Mercader. El primer se situa en direcció a muntanya, a 150 m sobre el nivell de la mar; a la planta baixa hi ha belles arcades gòtiques i sobre una finestra condemnada consta una data del segle XVII. La propietat comprèn tota la part més alta del terme i limita amb la Trunyella (la Pobla de Montornès).

El Mas Mercader s’alça a l’W del municipi; la seva capella, bastida el 1727 i dedicada a santa Teresa, se situa ja dintre del terme de la Pobla de Montornès, com també una part de les heretats; la masia va ser transformada a la darreria del segle passat i conserva pintures ornamentals al fresc.

El territori de Creixell fou habitat a l’època romana; ho demostren les restes que s’hi han trobat i molt especialment la vil·la del segle I situada entre la N-340 i la platja, dins la urbanització anomenada el Racó del Cèsar (995 h el 2005).

La història

El lloc de Creixell data del primer temps de la conquesta. El topònim apareix clarament documentat al segle XII. Passà al domini de la seu de Barcelona a la darreria del segle XII. El bisbe Ramon de Castellvell organitzà la repoblació del domini i concedí carta de poblament amb data de 22 de març de 1190; el bisbe es reservava el delme, els drets de mercat, el forn de pa i justícia i concedia la llibertat de tràfic, l’exempció de l’impost de mercaderies i la seguretat a les persones que volguessin establir-s’hi. El 1178 el terme de Creixell comprenia les terres del terme actual més les de Roda i Berà.

Al darrer quart del segle XII Creixell passà, sense que se’n coneguin les causes, a ser propietat del monestir de Sant Pere de Casserres, el qual arrodoní la senyoria damunt el lloc amb la compra de la jurisdicció reial sobre el territori el 7 d’agost de 1381 pel preu de 9.000 sous. La secularització del priorat de Casserres l’any 1572 comportà que els seus béns passessin al col·legi barceloní de jesuïtes de Betlem, els quals es convertiren en els nous senyors del lloc fins a la seva expulsió el 1767.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...