i Cremona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cremona

Cremona La catedral
© Fototeca.cat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Població: 
72.337 h
[1996]

És a la vora del Po, a la fèrtil plana al·luvial, de la qual és el centre comercial (blat, civada, arròs i llegums). Té indústria alimentària, mecànica i tèxtil. Centre de fabricació d’instruments musicals de corda, des del s XVI han estat molts els grans mestres que hi han tingut els tallers: els Amati, els Guarneri, els Malpighi i els Stradivari. Els principals monuments arquitectònics de la ciutat són els de la plaça del Comune: la catedral, destruïda per un terratrèmol el 1117 i reconstruïda a partir del s XII en estils romànic, gòtic i renaixentista, amb el Torrazzo (s XIII), el campanar més alt d’Itàlia, d’estil romànic, i el baptisteri (s XII), a més de la llotja dels Militi (s XIII), d’estil goticollombard, i el palau municipal (s XIII). Fou fundada pels gals. El 218 es convertí en colònia llatina i formà part de la Gàl·lia Cisalpina. Durant l’edat mitjana estigué en poder dels gots, huns i longobards (s VII). El 1098, sota el govern dels bisbes, esdevingué una ciutat lliure. Al s XII fou escenari de lluites entre güelfs i gibel·lins. El 1334 fou annexada als Visconti i, més tard, als Sforza. Del 1449 al 1509 formà part de la república de Venècia. Més endavant passà alternativament a poder de França i Àustria, fins que el 1860 s’incorporà al regne d’Itàlia.

Llegir més...