i Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela

Cristòfor Crespí de Valldaura
© Fototeca.cat
història del dret hist dr
Jurisconsult.
Sant Mateu del Maestrat, 1599 — Madrid, 1672

Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1652-71). Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja , heretà del seu pare la comanadoria de Montesa. Doctorat en dret a Salamanca (1627), fou catedràtic a València, on fou també fiscal (1632-42) de l’audiència. El 1642 anà a la cort com a regent del Consell d’Aragó, que presidia el cardenal Gaspar de Borja i de Velasco. Fou membre del Consell de la Croada des del 1646, i el 1652 ascendí a vicecanceller. Com a tal formà part de la junta de govern de Marianna d’Àustria (1665-72). Publicà Observationes illustratae decisionibus Sacri Supremi Aragonum Consilii, Supremi Consilii Sanctae Cruciatae et Regiae Audientiae Valentinae (Lió 1622-77; Anvers 1677), en dos volums, obra que conté 104 observacions a les decisions preses pels tres organismes de què fou membre, sobre aspectes del dret civil i criminal aplicat al Regne de València, però amb al·lusions constants comparatives al dret aplicat al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó, il·lustrades amb molts d’exemples, la majoria coetanis. És una obra bàsica per a l’estudi del dret als Països Catalans. Deixà escrit un diari dels seus darrers vint anys. Una carta seva, en castellà, dirigida al seu germà Joan, sobre les virtuts de tot bon soldat (1627), fou inclosa per Maians en Cartas morales (1732).

Col·laboració: 
EDG
Llegir més...